Aquesta obra neix de la meva relació especial amb aquesta ciutat,
una relació com d'amador i amada, que es fa pregar per ser abraçada.
Així jo t'abracés, Girona vol escenificar
aquest conflicte dels amants:
Una
gran peça de ferro abraça un prisma de pedra inclinat que
simbolitza la ciutat, amb un símbol al·lusiu a les ones del seu
escut.
Aquest símbol meu és una geometrització/
estilització d'una de les ones de l'escut per mitjŕ de la intersecció
de dues sinusoidals.
Curiosament, quan jo ja havia realitzat aquesta maqueta vaig descobrir
una forma semblant en contemplar una obra de Gianbattista Piranesi a la
Galeria Artur Ramon de Barcelona. Es tracta d'un esquema que Piranesi
va dibuixar de la Colonna Trajana de Roma.
Com es pot veure, les sinusoidals que esquematitzen l'escala defineixen
una àrea molt semblant a l'estilització que jo he fet de l'ona
de Girona, si ho girem 90 graus:
La maqueta actual de
l'obra és en ferro i fusta, a escala 1/10. O sigui que fa 30 cm d'alt
que en real han de ser tres metres. La figura de ferro tindrà 10
cm d'ample. El prisma que simbolitza la ciutat l'he pensat en granit negre
brillant, l'ona en coure, i la peça de ferro que simbolitza l'amant, en acer rovellat
(barra sòlida forjada o planxa cor-ten buida).
|