|
|
|
He volgut convertir en matèria la sensació
de la casa buida, quan la deixa un ser estimat. Relicari d'absències
on cada detall ens parla del que ja no és. On les parets orfes
es converteixen en la traça precisa de la frontera. Quin front,
per quina guerra?.
La lluita final. Aquesta sí. Unim-nos tots, ai!
Aquesta exposició, que aplega
bona part de l'obra exposada a El Refugi de Badalona sota el títol
de "Les cases de la frontera", també hagués pogut
intitular-la: "... i altres contes".
Perquè plasmar en volums la mirada sobre els meus-nostres móns
interiors és una forma d'escriptura que comparteix amb el conte
l'afany explorador i el discurs per la fantasia.
Així, aquesta exposició vol ser una invitació, per
què no?, a explorar els espais interiors, a extasiar-se davant
l'ocult del visible i allò visible de l'ocult.
Amb les cases de la frontera em
situo en els límits del que és i el que deixa de ser, i
la interiorització d'aquest límits em serveix de cinta mètrica
per a prendre les mides reals de l'home, del meu home.
Tal vegada us estic invitant a participar
en una mística renovada (agnòstica i reclamadora de la materialitat
de l'esperit), sobre el nostre abast i el nostre no-més-enllà.
Però, alhora, mentre vegem lluir els astres sota la volta dels
cels, us invito també a compartir una altra mirada, més
joganera i lúdica, tot contemplant com bressola petites llunes
de coure i de plom, la "gronxadora de llunes".
|
|