Galeria Maria Villalba

a inici
ORIOL RIUS - Barcelona, abril 2002

He volgut convertir en matèria la sensació de la casa buida, quan la deixa un ser estimat. Relicari d'absències on cada detall ens parla del que ja no és. On les parets orfes es converteixen en la traça precisa de la frontera. Quin front, per quina guerra?.

La lluita final. Aquesta sí. Unim-nos tots, ai!

Aquesta exposició, que aplega bona part de l'obra exposada a El Refugi de Badalona sota el títol de "Les cases de la frontera", també hagués pogut intitular-la: "... i altres contes".

Perquè plasmar en volums la mirada sobre els meus-nostres móns interiors és una forma d'escriptura que comparteix amb el conte l'afany explorador i el discurs per la fantasia.

Així, aquesta exposició vol ser una invitació, per què no?, a explorar els espais interiors, a extasiar-se davant l'ocult del visible i allò visible de l'ocult.

Amb les cases de la frontera em situo en els límits del que és i el que deixa de ser, i la interiorització d'aquest límits em serveix de cinta mètrica per a prendre les mides reals de l'home, del meu home.

Tal vegada us estic invitant a participar en una mística renovada (agnòstica i reclamadora de la materialitat de l'esperit), sobre el nostre abast i el nostre no-més-enllà.

Però, alhora, mentre vegem lluir els astres sota la volta dels cels, us invito també a compartir una altra mirada, més joganera i lúdica, tot contemplant com bressola petites llunes de coure i de plom, la "gronxadora de llunes".

a inici