ESPAI BETÚLIA. Badalona, maig-juliol del 2011

ORIOL RIUS

     
  (traduction in progress)  
             
 

La lletra, eina principal de transmissió del coneixement, ha estat des de sempre objecte de control per part dels poders religiosos i civils.

La lletra és l’eina de transmissió del saber i dels dogmes i les lleis. És vehicle, símbol i dipòsit de les pors; d’amenaces i esperances, de ciència i credulitats, d’heterodòxia, de rebel·lia.

En el meu treball escultòric he fet diverses incursions entorn de la lletra i els símbols, les creences que s’hi amaguen, els pensaments i posicions tancades que s’hi perpetuen.

M’empeny la força intrínseca que contenen, pòsit de fes, afirmació i exclusió de nacions i pobles, recerca errant del pensament. Punt feble dels déus.

 

Golem

Crear una figura i alenar-li vida, potestat dels déus. Així els rabins de Praga del segle XVI, així la robòtica, la intel·ligència artificial dels nostres temps.

Els golems solien ser de fang, però també d’altres materials. Al front sovint hi tenien escrit ‘veritat’ (‘emet’ en hebreu).

Si se li esborrava la inicial, ‘emet’ es convertia en ‘met’, la mort, i el golem perdia la vida. Aquesta inicial és Alef, el principi de l’alfabet i de la vida.

En la meva escultura, Alef és la peça vermella, constituïda per un neó que en encendre’s i apagar-se, expressa un anar i venir de l’existència, alhora que usurpa el poder diví de donar vida a tota criatura.

 
       
               
         

Golem, 2011
coure pintat i neó, 240 x 132 x 152 cm

   
                       
                           
                     
 

Alfa és omega

Presento per primera vegada en una exposició aquesta maqueta que ja vaig mostrar en aquest lloc web.

Alfa és omega és una versió transparent de la mort, contraposada a l''obscurantisme

             
                     
Alfa és omega, 2009
Vidre, plom i filferro
, maqueta a escala 1/10, 20 x 135 x 83 cm


que ha dominat les reflexions sobre els darrers dies, les últimes hemeres o postri- meries.

L’inici es fon en el final. L’existir és un acte per sí mateix, no és un camí cap a on, sinó un plorar i dansar al mig de la plaça (aquest pensament ja el vaig treballar en l‘exposició Paranys per una plaça).
               
 


Àudiovisual Alfa és omega, amb imatges de la maqueta, i música Amb passos vacil·lants, quan Alfa, d'Oriol R. Camps.

     
                                       
 
       
               
Alfa-omega, 2011
Coure pintat,
105 x 125 x 100 cm
 
     
         
   
 
       
 

Alef és l’alfa, és l’un, l’inici de tot, diví i quàntic alhora, el punt de Borges que conté tots els punts.

Alef originalment designa un brau, i l'alef hebraic ve a ser l’esquema d’un cap de brau. Tamé l’alef fenici, l’alfa grega i la nostra ‘A’ esquematitzen, en posició invertida, un cap de brau amb les seves banyes.

Alef és l’alè, el principi de vida, la inicial hebraica de déu, d’Adam, de ‘veritat’ (vegi’s més amunt l’obra Golem).

Alef, 2011
Ferro, plom i llautó,
85 x 103 x 135 cm