Repten coratjoses, desafiants, a voltes victorioses,
com Prometeu
tornant del sol amb l'orgull del raig reptat.
A voltes abatudes, com l'Ícar caigut, ja a prop del cim, mironià
amb l'ala convexa despresa i el sol partit, com sol de posta,
fosa la cera per desafiar ELS DÉUS.

Al principi existia un ull immens
que ho abastava tot, fins a la fi dels temps,
perquè havia afaiçonat el temps com un miratge.

Deu ser miratge, aquesta història tan antiga
que com una nòria dels temps va pouant estranys misteris,
confusos i incerts,
quan contemplo, captivat, a la seu de Girona,
el tapís tan fetiller com rude de la creació.

O també l'ull immens és un miratge, tan sols imaginat.
Una paraula-imatge meva, manllevada d'ales de set ulls, apocalíptiques,
per posar nom al meu desconeixement.

Al prinicipi existia la (meva) paraula.