Aquesta obra en ferro (la primera versió de la qual vaig fer en fusta (angle superior dret)), la vaig concebre alhora com una escultura i com una maqueta. El títol fa referència a l'ultima visió que tingueren els afusellats al Camp de la Bóta: el mar, i el mur mostra els impactes de les bales perdudes. El subtítol "Icària" és un homenatge als socialistes anomenats utòpics dels cercles cabetians que s'instal·laren al Poblenou. La versió a escala real, però, es troba al Parc de la Vila d'Esparreguera, i l'he anomenada Utopia.