|
||||||||||||||||||||||||
| |
||||||||||||||||||||||||
| MARS IMAGINARIS - Hospital del Mar, Barcelona, març de 1996 |
||||||||||||||||||||||||
| |
||||||||||||||||||||||||
| Oct. 1996 - Can Felipa, Barcelona |
||||||||||||||||||||||||
| De
l'Orgue per a tramuntana |
||||||||||||||||||||||||
| Aquest
títol volia expressar una fugida en front d'unes pautes uniformadores
i sovint excloents que s'imposaven arreu subliminalment des de les capitals
de l'aldea global de l'art. Em sentia com un soldat que, aterrit per les bombes, només sap d'on fuig: d'una absurda internacionalitat de l'art. Buscava això: una via pròpia, arrelada en aquesta ciutat meva provinciana, terra de bàrbars, en els confins de l'Imperi. Buscava això: territorialitzar l'art. En el lloc i la matèria. Lluny de Nova York venia a ser, doncs, una continuació de les inquietuds de Mars Imaginaris, i presentava a través de les sis sales de Can Felipa un ampli recull del treball meu fins aleshores. A Can Felipa vaig presentar, també, unes figures petites en fang, registre que de moment a penes he continuat treballant, però que m'encanta per la immediatesa del tacte amb el material. Després he tingut una sensació semblant en treballar el plom a cops de martell. |
||||||||||||||||||||||||
| Tres anys després de presentar la maqueta d'Orgue per a Tramuntana a l'Ateneu Barcelonès, vaig tenir un somni. Un mar convuls s es fendia com una immensa cortina, esqueixat per dues grans escletxes de sofre i de foc. Se m'apareixien les pors del mar, quan el mires de fosc a la nit, i sents la remor sorda que va i ve del teu endintre. Eren les pors interiors que creia haver conjurat amb el crit planyent dels tubs de l'orgue, i que ara tornaven a ressorgir a través de grans teles amb ecos de Poe, Eliot y Valéry, de Géricault i de Turner. Eren les pors d'endinsar-me cada vegada més en el món convuls de l'art, d'enfilar-me al tren de la modernitat i la contemporaneïtat sense perdre les arrels del meu jo i de la meva terra, d'intentar abraçar l'avantguarda sense subjugar-me als nous academicismes d'un pretès art internacional. La convulsió dels meus mars reflectia la inflexió dels meus treballs, talment qui muda la pell, i un escorament cap a l'escultura (la primera versió d'Utopia), sense renunciar però a endinsar-me amb els pinzells en els pous negres dels ulls i en les escletxes que solquen els rostres de les meves, sovint convulses, figures. |
||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||
