ORIOL RIUS artista plàstic - Barcelona
Sons del laberint dels set cels s'ha incorporat al Parc de les Arts Contemporànies de Cassà de la Selva-ParcArt el maig del 2007.
Em plau en gran manera formar part d'aquest projecte escultòric fruit de l'abnegada iniciativa de l'escultor i empresari metal·lúrgic de Cassà, en Jaume Roser (www.parcart.net).
Sons del laberint dels set cels (2007) vol retre homenatge a Kandinsky per les seves incursions en el món dels sons i l'art.
En Sons del laberint, set cercles d'acer inoxidable que giren uns dintre dels altres, reclamen la percussió per part de l'espectador per extreure els sons que amaguen a dins. També són un reconeixement envers en Jaume Sisa per la seva evocació dels set cels, i molt particularment per l'entranyable setè cel imaginat dintre del nostre cap.
EXPLORANT ESPAIS SENSE LLOC
Exposició a ParcArt. maig-juny del 2007
Amb aquesta exposició d'escultures a ParcArt
us he invitat a fer un breu recorregut per diversos camins on m'he endinsat
en els deu anys darrers, explorant espais sense lloc, utòpics,
rebels per la seva no ubiqüitat, incòmodes pel seu inconformisme.
El recorregut en el temps arrenca amb la maqueta d'Utopia
(1996) erigida el 2001 al Parc de la Vila d'Esparreguera, que originalment
es titulava L'Última mirada, el mar, en memòria
dels que foren afusellats contra la 'paret' del mar, al Camp de la Bota
de Barcelona.
El recorregut segueix amb Tres genis (1997), obra entorn de l'univers
màgic del desig que formà part de l'exposició Paranys
per a una plaça a les Bernardes de Salt, en una versió de 3,5
metres d'alçada.
Espill i Sempre plorarem Ícar (ambdues del 1998)
foren exposades en L'oculta
rebel·lia del triangle escalè a Can Sisteré, Santa Coloma de
Gramenet, on es posava de manifest que els poders establerts sempre aposten
per la força subjugadora de la simetria: les catedrals, la Llotja
de Barcelona, les malogrades Twin Towers... La darrera d'aquestes obres
és un lament per l'heroi que va gosar elevar-se fins al sol, desafiant
el regne dels déus.
Sínia de desitjos
(2000) seleccionada pel concurs de l'Institut
Guttmann s'inspira en les rodes de les cadires de les persones amb
mobilitat reduïda, transformant la roda en una deu de desitjos, a
la manera dels molinets orientals d'oracions.
Segueixen dues obres entorn als dubtes de l'home davant del crepuscle
dels déus i del destí d'ell mateix: Quatre corns
(2001) i L'ocàs del temple de la lluna (2003).
Doble creixent (2004) ve a ser una etapa de descans contemplatiu
entorn dels arcans lligats a la mitja lluna, i dóna pas a Així jo t'abracés, Girona (2004), maqueta per a un
homenatge a aquesta ciutat que sempre m'ha captivat per la gelosia amb
què serva la seva identitat.
L'estel
de la marina (2005) correspon a l'escultura en gran format del
Port de Badalona; juga amb el simbolisme de tres pals que recorden els
d'un llagut i projecten amb la seva ombra un estel sobre la coberta, en
el solstici d'estiu.
Travessar els murs, travessar el llibre (2005) proposa una reflexió
sobre les barbaritats comeses en nom del "Llibre", la Bíblia,
l'Alcorà, el Llibre roig... Finalment, Sons del laberint dels
set cels (2007) és un homenatge a Kandinsky per les seves
incursions en el món dels sons i l'art.
